03 març 2020

Una xarxa de talent cada vegada més connectada


Comença una nova etapa per a l’Associació de Becaris de ”la Caixa”. Després de les eleccions del 31 de gener passat, la nova junta liderada per José Miguel Pulido (Estats Units, 1996) ja està posant en marxa el programa per als quatre anys vinents. 

 

Un dels objectius principals el resumia el lema de campanya, “Multiplicar efectes de xarxa”. I, per aquest motiu, hem parlat amb els membres de la nova junta perquè ells mateixos posin en valor aquesta associació presentant-nos altres persones que han conegut gràcies a ser becaris de ”la Caixa”. Aquest només és el primer article en què recollim algunes de les coses que ens han explicat.

 

El José Miguel, que té una llarga carrera d’emprenedoria en el món de les telecomunicacions, per exemple, ens va parlar de Damián Roca (Doctorat Severo Ochoa, 2013), a qui va conèixer amb motiu del Becari@s Knowledge Day del 2019 a Barcelona. El Damián és membre fundador de Consilient Labs Inc. a Silicon Valley, una start-up tecnològica sobre intel·ligència artificial, a més de CEO i fundador de Tocat Labs a Mallorca. “Durant aquest temps, hem continuat en contacte i li he pogut presentar altres becaris inversors en capital de risc per explorar inversions en el seu projecte”, ens explica el José Miguel. 

 

Els becaris de ”la Caixa” estudien o treballen, o ho han fet, en més de 24 països. Però molts són espanyols i és en aquest país on sorgeixen més possibilitats per mantenir el contacte. Anna Ferré (Espanya, 2018), vocal de la nova junta, ens va presentar Belén de Sancristóbal (Espanya, 2018), que, com ella, està fent el postdoctorat gràcies a una beca Junior Leader. L’Anna investiga la formació i evolució de les galàxies i la Belén vol entendre millor els trastorns relacionats amb el son. El que les uneix és el plaer de conversar amb altres “científics excepcionals”, paraules que fa servir l’Anna per qualificar la Belén. Moltes d’aquestes converses tenen lloc en els actes de l’associació, als quals molts hi assisteixen amb ganes “tant si és per parlar del meu insomni com per endinsar-nos en qüestions més profundes”, comenta l’Anna.

 

En el cas d’Ernesto Oyarbide (Regne Unit, 2015), també vocal de la nova junta, el que el va sorprendre de Rodrigo Fernández Touza (Estats Units, 2018) va ser la “gran capacitat de conèixer persones de diferents disciplines, interessar-se per allò que fan i identificar punts de trobada amb el seu camp de recerca”. El Rodrigo és candidat a MBA-MPA a la Stanford Graduate School of Business i a la Harvard Kennedy School, on desenvolupa aplicacions tecnològiques per combatre la pobresa a gran escala. “És una persona que arribarà molt lluny”, segons les paraules de l’Ernesto. 

 

Toni Brasó (Estats Units, 2016) va conèixer en el viatge d’orientació de la promoció un altre becari amb intencions d’arribar molt lluny amb la feina. És el cas de Manuel Ramos (Estats Units, 2016), amb qui va compartir dos anys a Stanford i que ha arribat a ser un amic i una inspiració per a ell. El Manuel cursava un màster en política internacional i més tard va fer de consultor a Kenya per al Banc Mundial. Actualment treballa d’analista de recerca fent avaluacions d’impacte a la mateixa institució, però ara amb base a Washington. Segons l’Antoni, “el Manu està totalment compromès per contribuir a fer que les futures generacions, especialment en països en via de desenvolupament, tinguin les màximes oportunitats”, un compromís que creu que “personifica els valors que ”la Caixa” promou”. 

 

Valle Palomo Ruiz (Espanya, 2018), doctora en Química Orgànica i també vocal de la junta, ens parla de la seva companya de promoció Isabel Dorado Liñán (Espanya, 2018), a qui defineix com “una persona que irradia motivació i entusiasme pel que fa”. Malgrat que investiguen sobre temàtiques molt diferents, la Valle demostra un gran interès pels estudis d’ecologia forestal que du a terme la Isabel, amb el propòsit, segons ens explica, de “trobar solucions per preservar els ecosistemes en què confiem per sobreviure”. 

 

Eva Flavia Martínez (Estats Units, 2015) no ha estat capaç de triar un sol becari. “M’ha vingut al cap tota la meva promoció”, admet. Segons ens explica, és un grup que es manté molt unit després d’aquest temps i que es troba per Acció de Gràcies en diferents ciutats, com Seattle, San Diego o Boston. Enguany s’ajunten a San Francisco gairebé vint becaris que encara resideixen als Estats Units després de la beca. “Tots i cada un d’ells i elles són excel·lents en els camps respectius, però, sobretot, són persones compromeses, lleials i divertides, que vessen energia i vitalitat per tot arreu. S’han convertit en un suport constant per a mi”, diu l’Eva.

 

Aquí s’acaba el primer article en què els membres de la Junta de l’Associació de Becaris de ”la Caixa” ens presenten altres companys de la mateixa xarxa. No us perdeu la segona part de la sèrie, en què continuarem establint vincles entre becaris.