26 març 2019

L’homenatge al Japó de Marc Bernabé


Marc Bernabé (Japó, 2001) és un apassionat de la cultura nipona i afirma que té la millor feina del món: ser traductor de manga. Fa més de vint anys que es relaciona de forma professional i personal amb el Japó i ha publicat recentment l’últim llibre: Japón, manga, traducción y vivencias de un apasionado del país del sol naciente, que és, en certa manera, un homenatge a tot el que li ha aportat aquell país. 

P. El títol del teu nou llibre permet fer-se una idea de la teva experiència… ens ho expliques una mica més?

R. Fa més de vint anys que em relaciono d’una manera o una altra amb el Japó i crec que, en la meva etapa com a adult, el Japó m’ha donat tot el que tinc: la millor feina del món, que és traduir manga, i molts coneixements adquirits al llarg de tots aquests anys que m’encanta divulgar. 

En part, he escrit aquest llibre per pagar aquest deute que considero que he adquirit amb un país que m’ha cuidat tant. Conté una recopilació d’experiències relacionades amb la cultura contemporània popular, que és el camp en què em moc millor, parlo de la cultura del còmic japonès (el manga), de què és la traducció, de com es pot viatjar pel Japó i de molts altres temes, plantejats amb una base autobiogràfica per petició de l’editorial, que va considerar que podia aportar un punt de vista únic al país arran de la meva vivència. 

P. Fa gairebé vint anys que vas publicar el primer volum de Japonès en vinyetes per aprendre l’idioma a través del manga. Pensar en l’aprenentatge del japonès sense professors ni escoles fa una mica de vertigen…

R. Sí, efectivament és així. L’estudi autodidàctic de qualsevol temàtica, i evidentment també d’idiomes, sempre és extremament complicat. Crec que no tothom està preparat per aprendre de manera individual; es requereix moltíssima disciplina, esforç, temps i constància. 

El mètode Japonès en vinyetes es basa en la idea que, encara que no tinguem un professor (pel motiu que sigui), puguem estudiar l’idioma i aconseguir una base prou sòlida, tenint en compte la dificultat que comporta l’aprenentatge autodidàctic. Al llarg dels anys he aplegat molts testimonis de gent que ho ha aconseguit. D’altra banda, es pot plantejar com una porta d’entrada; és a dir, tu obres el llibre, comences a estudiar pel teu compte i, si descobreixes que l’idioma t’atrau, pots seguir tot sol o mirar de buscar una acadèmia o un professor que t’acompanyi en el procés.

P. Creus que l’interès que hi ha a Espanya pel manga i l’anime és una moda passatgera o, al contrari, l’interès pel Japó i la seva cultura creix i ha arribat per quedar-se?

R. Ha passat força temps des d’aquella època en què s’acostumava a dir que era una moda passatgera. És veritat que la crisi general va afectar el mercat del manga, però des de fa dos o tres anys estem en màxims històrics i, de fet, es parla de “l’edat d’or” de les publicacions manga a Espanya. Els lectors saben cada vegada més sobre les opcions de lectura, hi ha més títols, més autors, saben què poden trobar i llegeixen més; tenim un moment de gran salut en el sector. 

Espero que aquesta bona època continuï indefinidament i sobretot en aquest moment, quan és a punt d’arribar el gran canvi de lectura en paper a digital. A Occident de moment no es produeix amb tanta força, però al Japó ja hi ha dades del 2017 que confirmaven, per primera vegada a la història, que els ingressos derivats de l’explotació del manga en format digital havien superat els del format físic. Així doncs, a Occident tard o d’hora arribarem a aquesta evolució d’una manera o altra.

P. Què ens ensenya l’idioma de la cultura d’aquell país?

R. Jo crec que tots els idiomes estan profundament entrellaçats amb la cultura del país o la regió on han sorgit. Hi ha l’exemple típic dels esquimals, que tenen fins a vint maneres diferents de referir-se als diversos tons de color blanc i és així, òbviament, perquè a les zones on habiten han d’aprendre a diferenciar les tonalitats. 

El japonès no és cap excepció. Aprendre’l fa que, obligatòriament, també aprenguis aspectes de la seva cultura que no s’entendrien de cap altra manera. Cultura i idioma van braç a braç i ràpidament ens trobem amb un món de terminologia única. Per exemple, si parlem de gastronomia aprenem una multitud de paraules que són difícils de traduir o que tenen traduccions que no els fan justícia: sake, sushi, sashimi, etc.

P. Quines curiositats culturals hem de saber per viatjar al Japó a estudiar o treballar?

R. No hi ha res d’imprescindible, crec jo; però gaudiràs més d’una estada al Japó com més coneixement tinguis sobre les coses que passen al teu voltant. 

Per exemple, si te’n vas a treballar a aquell país convé informar-se sobre com és la seva dinàmica laboral. En aquest cas, en general els agrada molt organitzar reunions per a qualsevol tema, encara que no tingui gaire transcendència i aparentment es perdi el temps. També tenim la cultura de l’intercanvi de targetes, que té tota una tècnica. O, si et conviden a sopar, cal conèixer el protocol per servir una copa a la persona que tens davant. Si parlem en japonès hem de dominar els diferents registres de l’idioma parlat. En una reunió de negocis cal fer servir el japonès formal i amb els amics podem parlar col·loquialment.

Si volem viatjar, el consell seria saber quina mena d’allotjaments pots triar. Tens hotels a l’estil occidental, però també pots anar a un ryokan (una fonda) a l’estil japonès. O, si volem anar als banys termals públics, hem de saber que hi ha un protocol abans de ficar-te a la banyera, etc. 

Resumint, són coneixements que pots anar adquirint in situ, però si els pots adquirir prèviament segurament et facilitaran la vida i gaudiràs molt més de l’experiència. I per descobrir aquestes dades i també d’altres, el llibre et pot ajudar.

P. Què destacaries de l’estada que vas fer com a becari al Japó?

R. Va ser un total de tres anys a la rodalia d’Osaka, molt intensos, treballant molt, aprenent molt i també passant-ho molt bé; formant-me no tan sols com a futur membre de la societat treballadora, sinó també com un divulgador en camps concrets del Japó.

Per a mi va ser una experiència vital única i estic molt agraït a la Fundació ”la Caixa” per haver-me atorgat aquesta beca que em va canviar literalment a vida. Si ara tinc la millor feina del món (que és el que dic sempre), és gràcies a aquesta oportunitat i a les institucions que m’han ajudat. Em sento extremament afortunat tenint la meva feina de traductor i, a més, fent xerrades i conferències, publicant llibres i articles en revistes, etc. 

En japonès hi ha el concepte on, que és un favor, un gest de bona voluntat que t’han fet. El concepte complementari és ongaeshi, que vol dir tornar aquell favor. Per tant, la meva missió autoimposada, que faig ben de gust, és dur a terme aquest ongaeshi cap al Japó desenvolupant totes aquestes tasques de divulgació.

P. Suposo que saps que les beques de ”la Caixa” tenen un programa per a estudiants que vulguin fer un postgrau en països de la zona d’Àsia-Pacífic entre els quals hi ha el Japó. Quins consells pràctics donaries als becaris que decideixin anar a estudiar un postgrau a aquest país?

R. Jo els diria que gaudeixin, que estudiïn, que treballin de valent, perquè aquest és l’objectiu d’anar becats al Japó. Han de fer les recerques, els postgraus, però no s’han d’oblidar mai de gaudir, d’aprendre del país i de fer amics.

Una cosa que sempre dic als estudiants internacionals i que he viscut en les meves diferents etapes és que els estudiants estrangers tendeixen a ajuntar-se entre ells i això no és negatiu per se, però si el que t’interessa és aprendre una mica de japonès, et convé relacionar-te directament amb l’idioma. Si la teva especialitat, com la meva, està associada al japonès, el teu nivell ha de fer un salt important. I en el procés de fer aquest salt ens pot ajudar moltíssim tenir amics japonesos i relacionar-nos de forma directa amb la societat japonesa.

També hi ha altres estudiants que hi van per cursar altres àrees; per exemple, física o qualsevol altra; en aquest cas no es requereix tant la llengua japonesa, però fins i tot així recomano fer un esforç per integrar-se en la societat i fer amics locals. És un país meravellós del qual es pot gaudir amb poc nivell de l’idioma, però que permet que aquest gaudi es multipliqui exponencialment si en tens més coneixements.