10 octubre 2018

Commemorem el Dia Mundial de la Salut Mental amb un text de la becària Inmaculada Adarves


La vida...

La majoria sentim tot tipus d’emocions negatives quan reaccionem a les notícies, històries, documentals o conflictes de la nostra vida diària, molts dels quals mostren la part més negativa de la raça humana. Però quan ens atrevim a mirar dins nostre, trobem els mateixos tipus d’horrors: abús de nosaltres mateixos, agressions internes, guerres internes, falta de respecte per nosaltres mateixos, autonegligència. I en molts casos ens veiem sols enmig d’aquest «infern». Molts no tenim eines per entendre el que passa tant a dins com a fora, de recursos per fer front a aquestes situacions i fins i tot de l’esperança que, algun dia, tot sigui diferent. Augmenta el nombre de persones amb problemes de salut mental, igual que el suïcidi. Qui vol viure en un món com aquest? Qui té prou força per seguir endavant quan no sent ni una engruna d’esperança?

La bona notícia és que la vida no té per què ser així. És cert que passen coses horribles. També és veritat que hi ha emocions i pensaments foscos dins nostre. Però també passen coses boniques i meravelloses allà fora i pot haver-hi pau i serenor sota tota aquesta confusió interna. En realitat, el nostre cervell està programat per parar més atenció a allò negatiu com una forma de preparar-nos-hi. Però ara hi ha una forma de recuperar el control d’aquesta ment nostra, tan sorprenent. Perquè mentre que una ment que no controlem pot ser la carcellera més cruel, una ment que està ben entrenada pot ser una aliada meravellosa.

Imagina’t un dels pitjors entorns del planeta: una presó de màxima seguretat a Kenya, una presó superpoblada en la qual no es proporcionen coses bàsiques com ara el sabó, el pa i la llet, on els nivells d’agressió són alts i les esperances de sortir-ne són escasses o nul·les. És un lloc on els reclusos estan envoltats d’històries d’horror. La privació i la duresa externes també van acompanyades de la mateixa contrapartida interna. Una ment plena de pensaments negatius i violents dels que drenen la vida; una visió negativa d’un mateix que té els vestigis d’autoestima enterrats a 3 metres de profunditat. Tot això en un oceà de desesperança.

 I no obstant això, contra tot pronòstic, en aquest ambient els reclusos han rebut formació de mindfulness i han acabat formant-se també com a líders de mindfulness, han recuperat l’esperança, estan ensenyant a altres reclusos, saben controlar les seves emocions, s’han fet amics i molt més (consulta l’informe d’impacte si en vols més detalls). Aquests homes que viuen a la presó estan canviant les seves vides i afirmen: «Potser no sortiré mai de la presó, però ara sóc lliure». Com han experimentat el poder de la seva pròpia transformació, ara es comprometen a ajudar els altres a fer-ho. Aquests líders conscients després de les reixes encapçalen una revolució de mindfulness que s’estén a altres presons de Kenya i que fins i tot ha anat més enllà dels murs de les presons, fins a la comunitat. Aquí pots trobar més inofrmació. 

Com va succeir això?

Fem servir el poder d’una formació nova anomenada Mindfulness Plus. Aquesta formació té tres components clau. Comença amb la «plena comprensió del jo», on s’ensenyen teories psicològiques per oferir una comprensió compassiva de per què som com som. Això acostuma a anar seguit del component anomenat «tractar les emocions amb atenció», on hi ha algunes tècniques per alliberar emocions. Quan les persones han après a enfocar el jo d’una manera més amable i el cos ja no ha de carregar les emocions innecessàries, treballem per «reconnectar la ment». En aquesta secció final, fem servir algunes tècniques de «Mindfulness sobre la marxa» que són senzilles i que també es poden ensenyar fàcilment als altres. El fil conductor de la formació és la transformació de la identitat, ja que els participants no només aprenen a portar una vida conscient, sinó que també es converteixen en líders conscients i inspiren els altres a fer el mateix. Aquestes eines de mindfulness, juntament amb el poder de la transformació de la identitat social, són el motor que impulsa la revolució de l’atenció plena a Kenya.

 

Què podem fer avui?

Avui és el primer dia de la resta de la teva vida! (xerrada TEDx «Using Mindfulness to Move Forward»). Avui pots començar una nova relació amb la persona fascinant que tens sota la pell. Com a part d’aquest procés, un dels meus aprenents va començar a escriure’s cartes per a si mateix. Quan la seva xicota va llegir les cartes, li va dir: «Si m’haguessis dit com parlar-te, hauríem trencat». Pots començar a seguir els principis de les 3C i el SH.

La curiositat per trobar aquesta persona fascinant, que hauria de ser una curiositat oberta i gairebé lúdica, com la que veiem en els nens. Si et sents dir a tu mateix amb una veu frustrada: «no sé com fer això!», no passa res, somriu i fixa’t en els nens petits quan exploren. No hi ha encerts ni errors, comença per on vulguis.

El coratge per veure les coses que ens hem amagat. Poden ser coses que considerem negatives, però de vegades també amaguem el nostre poder o la nostra alegria perquè no encaixen amb el que s’espera de nosaltres.

La compassió per acceptar qualsevol cosa que ens arribi sense jutjar i amb amabilitat. Això sol ser difícil. Imagina com tractaries un nen a qui t’estimes molt.  Doncs és hora que et tractis de la mateixa manera.

El sentit de l’humor. Com l’exploració interna i la feina interna costen, és essencial que no ens prenguem massa seriosament a nosaltres mateixos i que abordem aquest viatge amb una miqueta d’humor.