22 abril 2019

Beques, viatges, llibres i vides


Els inicis dels viatges s’assemblen a les pàgines d’un llibre que està per escriure. Aquella barreja d’emoció rumb al destí també és un punt en comú amb el viatge que s’emprèn en l’experiència de crear.

El becari Javier Solana parla del seu llibre El vientre de las granadas. Un viaje por Irán com un “preàmbul d’un viatge o d’una vida; perquè què és la vida, sinó una concatenació de sorpreses, d’aventures: una capbussada en un oceà de possibilitats”.

Per celebrar Sant Jordi, Dia Mundial del Llibre, hem xerrat amb el Javier sobre la seva doble aventura.

P. L’any 2011 vas estar becat a Harvard i expliques que allà es va començar a esbossar El vientre de las granadas, el llibre que acabes de publicar. Quin va ser l’esdeveniment o projecte que hi va posar la primera llavor?

R. Abans d’arribar a Harvard, la Fundació ”la Caixa” va organitzar una setmana d’orientació a Indiana per a tots els becaris destinats als Estats Units. Aquells dies van ser fantàstics perquè, a més d’oferir-nos tota la informació que necessitaríem per desenvolupar les beques, vaig tenir l’oportunitat de conèixer altres companys.

Em va cridar l’atenció que molts d’ells, com jo, tenien facetes professionals i interessos personals que no estaven relacionats directament entre si, però que combinaven perfectament a les seves vides. Convivint-hi em vaig adonar que era possible compaginar interessos tan diferents com la física i la música, la diplomàcia i el cinema o, en el meu cas, el dret i la literatura. Escrivia de feia molt temps, però no havia publicat mai res. De manera que va ser en aquell moment que em vaig adonar que jo també podia viure aquelles dues parts meves, que ho havia d’impulsar, i vaig començar a pensar en un llibre de viatges, perquè viatjar, com la literatura, era una part molt important de mi. En aquella època, l’Iran era una de les meves destinacions prioritàries.

Per a mi la beca i aquest llibre estan totalment units.

P. Per què l’Iran?

R. Quan vaig rebre la notícia que em concedien la beca per cursar el Master of Laws (Financial Laws) a Harvard, estava recorrent la Ruta de la Seda a la Xina. En aquell viatge vaig conèixer força persones que tornaven de l’Iran i m’explicaven com n’estaven, de fascinats, per aquell país.

Em va cridar molt l’atenció perquè el que explicaven era totalment diferent de l’idea que m’havia fet d’aquell lloc per les notícies que, en general, tothom llegeix en premsa o veu a la televisió. De manera que em va començar a picar la curiositat per saber més coses sobre l’Iran.

P. Què vas trobar finalment a l’Iran per tirar endavant amb la idea d’escriure un llibre arran d’aquell viatge?

R. Vaig descobrir un tresor ocult: les persones que hi viuen. La seva hospitalitat amb els altres i, especialment, amb els estrangers era sorprenent i sense límits. He tingut la gran sort de viatjar a molts llocs, però, sens dubte, hi vaig trobar gent meravellosa que recordo amb molt afecte.

Aquest llibre és d’alguna forma la meva manera de donar les gràcies a totes aquelles persones que em van acollir, em van ajudar, em van ensenyar el país, van conversar amb mi sobre les seves opinions. A més, ara que he tingut la sort de publicar-lo, vol dir tenir l’oportunitat de mostrar a casa nostra una altra visió de l’Iran, que és molt més que allò que veiem a les notícies.

P. Ens pots explicar alguna cosa sobre el procés creatiu que vas seguir per escriure’l?

Quan viatges sabent que escriuràs sobre aquella experiència, fixes molt més la mirada en els detalls i en els sentiments que desperten aquells detalls. Duia un quadern on anava anotant idees, sensacions i situacions que vivia. Per descomptat, el primer quadern es va acabar! i vaig seguir amb el segon.

Volia mostrar en el llibre com és viatjar només amb una motxilla, de manera independent, ficant-me de ple en la cultura del país, barrejant-me amb la gent, mirant de transmetre el màxim de l’experiència d’un viatge, així que em semblava que el format tradicional de crònica no era la millor forma de plantejar-lo. I per aconseguir una manera alternativa vaig jugar amb diversos recursos narratius. Per exemple, hi ha capítols escrits en format de monòleg, altres són diàlegs, en altres vaig fer servir diverses veus narratives, fins i tot em vaig atrevir amb la poesia.

En tornar a Oxford vaig estar un any escrivint el manuscrit. Després el vaig revisar, vaig demanar comentaris al meu entorn i durant un any i mig el vaig deixar “reposar”. Passat aquell temps, vaig veure amb claredat com el volia enfocar finalment i en tres mesos vaig acabar l’esborrany del llibre definitiu.

P. Quin significat té el títol i com el vas triar?

R. El títol es basa en un passatge del llibre. En aquella part explicava el pas per un basar, mirant la fruita, les magranes concretament… És una al·lusió a la meva manera personal de viatjar i com entenc aquesta experiència.

P. Fa la sensació que El vientre de las granadas és molt més que un llibre de viatges, què ha volgut dir per a tu?

R. Com he comentat al començament, la beca de ”la Caixa” va ser molt important perquè vaig connectar dues parts meves. Després, el viatge va ser l’excusa per al llibre. Escriure el llibre em va permetre reconnectar amb la meva faceta literària i apreciar el valor que escriure té per a mi. Ara que el llibre s’ha publicat, crec que és la prova definitiva que puc compaginar els meus diversos interessos.