19 juny 2018

“Reflexionar sobre l’idioma ens permet estructurar millor els nostres pensaments”, Albert Ventayol


Les llengües són la passió del becari Albert Ventayol (Regne Unit, 2014). Aquesta afició va començar a l’institut estudiant llatí i grec, però aviat es va convertir en una carrera. Va estudiar Lingüística a Barcelona i al Regne Unit i va arribar a ser professor de català a la Universitat de Cambridge. Actualment està estudiant el doctorat a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara i té previst fer una estada a Sibèria per fer-hi una anàlisi lingüística.

Com vas arribar a ser professor de català a la Universitat de Cambridge?

Jo havia acabat el màster al Regne Unit i estava buscant feina. Vaig trobar l’oferta de l’Institut Ramon Llull que presentava dos lectorats per fer de professor de català al Regne Unit, un d’ells a la Universitat de Cambridge. Quan m’hi vaig presentar pensava que no m’ho donarien! A qui li donen feina a Cambridge acabat de graduar?! Ensenyar a Cambridge va ser un luxe. Els estudiants estan molt motivats i tenen molt interès. No t’has de passar les classes repetint les coses i demanant que facin feina. Em demanaven més gramàtica! En un curs passaven de no parlar català a un B1/B2.

T’explicaven per quins motius havien triat el català?

Tots els estudiants que tenia eren britànics i havien triat el català com a optativa. Hi ha molt interès per la llengua. De fet, cada any hi ha llista d’espera per fer català. Els motius eren molt variats: des de gent que havia estat a Barcelona o volia llegir un autor català fins a aficionats al Barça.

Has viscut a diversos països i t’apassionen les llengües. Quantes en parles?

Em sento còmode parlant 6 llengües: català, castellà, anglès, polonès, rus i gal·lès. També he estudiat alemany, xinès mandarí, estonià i ucraïnès, però aquestes les tinc una mica rovellades. Aquest any estic estudiant kazakh d’optativa.

Polonès i rus?

Sí. Quan vaig començar la carrera sabia que volia començar una llengua des de zero i el rus sempre m’havia interessat. La segona llengua no la tenia gaire clara. Tothom em deia que fes anglès perquè és una llengua gran. Però vaig triar polonès perquè pensava que tenia més sentit centrar-se en una família concreta. Totes les llengües que es parlen a l’est d’Europa han contribuït molt a la cultura europea, però hi ha una tendència a no reconèixer aquest fet. I la veritat és que el polonès m’ha obert més portes fins ara que si només parlés anglès.

Com s’aprèn una nova llengua?

Hi ha moltes maneres d’estudiar una llengua. Primer has de tenir clar quin ús vols fer-ne. Potser només t’interessa llegir-la i no necessites produir o escriure. El primer de tot és tenir clar què vols aconseguir. La gramàtica és molt important, però molt més per una qüestió de producció que no de comprensió. Si el que vols és anar al país i parlar amb la gent t’has de centrar en el vocabulari i la producció oral. Tenim molts recursos al nostre abast gràcies a internet. El que és més important és la constància. Si dediques 15 minuts cada dia a una llengua, al cap d’un any són moltes hores que hi has dedicat! És com una cursa de llarga distància, el més important no és qui arriba primer.

Creus que es menystenen les llengües al sistema educatiu?

Quan era a l’institut em deien que fes enginyeria o una carrera semblant per aprofitar que tenia facilitat per a les matemàtiques. D’alguna manera hi ha la creença que les humanitats i les llengües no són prou serioses. Però a la vida has de fer allò que t’apassiona! Reflexionar sobre l’idioma ens permet estructurar els nostres pensaments millor, ens permet ser molt més crítics. I això és fonamental per després poder desenvolupar-te en qualsevol altre àmbit acadèmic.

Quin és l’objectiu del doctorat que estàs cursant actualment?

Actualment treballo en l’àmbit de la documentació i revitalització de llengües amenaçades. L’any passat em van donar una beca Fulbright per venir a Santa Barbara a fer el doctorat. L’objectiu és treballar amb una comunitat lingüística per documentar-ne la llengua, escriure una gramàtica i produir recursos educatius per assegurar la continuïtat de la llengua. Aquesta és una feina titànica i que es desenvolupa amb tota la comunitat. És un diàleg constant.

En quina llengua et centraràs?

Jo vull centrar-me en llengües de Rússia i espero poder anar a fer la primera estada de treball de camp a Sibèria l’any que ve. La particularitat que té Sibèria és que s’hi parlen moltes llengües de famílies lingüístiques diferents, és a dir, que no estan relacionades entre si. Des del punt de vista teòric, l’objectiu és analitzar una d’aquestes llengües des de la perspectiva de la lingüística cognitiva.

Aquest últim any també he estat treballant amb una comunitat mexicana aquí a Califòrnia. Les comunitats indígenes formen una part important de les migracions des de Mèxic cap als Estats Units, però se’n parla molt poc. De fet, ens acaben de finançar un projecte des de Berkeley per muntar una pàgina web amb recursos didàctics per ensenyar una de les varietats de mixtec.