22 maig 2018

Quines espècies conviuen amb els humans a les ciutats?


Celebrem el Dia Mundial de la Diversitat Biològica amb un text del becari Álvaro Luna (Severo Ochoa, 2015)

Les ciutats i pobles han estat casa nostra per definició, són llocs creats per i per a nosaltres, podríem dir. Recentment, i per primera vegada a la història, s’ha assolit la fita que més de la meitat de la humanitat ha passat a viure en ciutats i ha abandonat el món rural. La tendència sembla que va a l’alça, de manera que en el futur més persones viuran en grans urbs.

Habitualment la biodiversitat present a les nostres ciutats havia estat poc considerada, malgrat que espècies com per exemple els pardals i les orenetes han estat companyes dels humans des d’antany. S’ha arribat a afirmar que les ciutats eren deserts biològics, però res més lluny de la realitat: les ciutats atresoren una biodiversitat que ha començat a captar l’atenció de naturalistes i científics. Cada vegada hi ha més espècies que fan ús de les nostres ciutats, ja sigui en algun moment del cicle de vida o durant la vida completa, per més difícil i antinatural que ens pugui semblar.

Jungles d’asfalt i ciment, soroll, contaminació lumínica, mala qualitat de l’aire, milers d’humans… Les ciutats semblen l’entorn menys propici per a l’assentament de la natura, però, no obstant això, també són llocs amb accés a aigua i menjar més estable, temperatures més agradables a l’hivern, amb multitud d’espais de refugi i cria, i menys enemics naturals. En el fons, les ciutats són una oportunitat per a qui sap aprofitar-la.

Actualment s’afirma que una de cada quatre espècies d’aus del món és present en entorns urbans; fins i tot hi ha ciutats amb categoria de protecció per a la seva natura, com les capitals extremenyes, que tenen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). En ciutats com Sevilla o Buenos Aires pots censar més de cent espècies d’aus, hi ha lleopards establerts en ciutats índies, mosteles que viuen al Caire (de fet aquella espècie, la mostela egípcia, només té cinc poblacions conegudes, i totes són urbanes), lloros caribenys que han trobat l’últim refugi a l’extinció en poblades urbs, plantes en perill crític que proliferen en escocells d’arbres i descampats d’un poble gadità, falcons entre els gratacels de grans ciutats estatunidenques i europees, salamandres al centre històric d’Oviedo… i podria continuar una bona estona.

La manera com les espècies interactuen amb nosaltres, les nostres infraestructures i residus varia enormement. Hi ha espècies diürnes, com el xoriguer petit, que poder optar per caçar de nit, aprofitant els insectes que van als enormes focus de llum que il·luminen monuments, de la mateixa manera que hi ha arbres que floreixen abans que els altres perquè tenen un fanal més a prop. En altres casos, hi ha animals que fan servir la ciutat puntualment, per alimentar-se de nit a les escombraries o directament fent servir els abocadors, que han passat a ser la seva font d’aliment principal (últimament s’han detectat plàstics i fins i tot burilles en nius d’aus, amb efectes tant positius com negatius). Certes espècies aprofiten allò que ofereix la ciutat per aturar-se a descansar i alimentar-se durant la migració, i últimament hi ha casos en què la ciutat serveix de refugi enfront del deteriorament de l’hàbitat natural o la persecució dels caçadors.

Comprendre quines espècies viuen entre nosaltres, què ho causa, com ho aconsegueixen, quines conseqüències té i com hem d’integrar aquesta realitat en la gestió de les nostres ciutats anirà prenent importància, perquè entendre la natura que habita entre nosaltres ens serveix de termòmetre de l’habitabilitat de les nostres ciutats i ens ajuda a comprendre millor els efectes de la ciutat per a la biodiversitat i per a nosaltres mateixos.