04 maig 2018

“Pensar en l’aplicació pràctica és el que em va fer estudiar enginyeria”, Beatriz Muñoz


A la Beatriz Muñoz (Espanya, 2014) sempre li havien agradat les matemàtiques i la física, però quan va haver de triar quina carrera estudiaria es va preguntar: quina aplicació final té? I així va decidir matricular-se a Enginyeria Industrial. Actualment fa el doctorat en Mecànica de Fluids a la Universitat de Sevilla i acaba de fer una estada a la Universitat de Twente (Holanda).

Quin és el teu projecte de recerca?

En el meu projecte principal, desenvolupo una tècnica per a impressió 3D amb metalls, basada en un principi que s’anomena flow focusing, que permet generar dolls i gotes de mida micromètrica. Dins de la línia principal, hem fabricat microtoveres de vidre amb un mètode que s’anomena flame shaping.

Una tècnica basada en el foc?

Exacte. Consisteix a fer servir una flama per aconseguir un estretament o coll (tovera) en un capil·lar de vidre, que és un tub curt i de diàmetre petit. A través seu s’ejecta el doll de metall fos. És un procediment força complex i, encara que ja es feia servir a la comunitat científica, hem estat els primers a estudiar-lo en profunditat.

No sempre t’has dedicat a l’àmbit acadèmic…

Abans de començar el doctorat vaig treballar en recerca i desenvolupament de capçals d’impressió en una empresa del Regne Unit. Jo sempre vull buscar l’aplicació d’allò que estudio perquè soc enginyera. Tot ha de tenir una aplicació.

I aquesta inquietud et va dur a la Universitat de Cambridge.

Sí, allà vaig fer una estada de recerca que va acabar amb la publicació del paper “Droplet impact onto moving liquids”. Hi estudio l’impacte de gotes sobres substrats líquids en moviment. Això s’ha de tenir en compte per evitar esquitxades que puguin afectar la qualitat d’impressió.

Has treballat en projectes amb l’Agència Espacial Europea.

El 2016 vaig participar en un projecte de la Universitat Queen Mary de Londres que es va fer en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea. Es tracta del programa Drop Your Thesis, en què es fan experiments en condicions semblants a la ingravidesa. Bàsicament consisteix a posar el teu experiment dins d’una càpsula i deixar-lo caure per una torre per aconseguir 4,7 segons de microgravetat. D’aquesta manera estudiem el trencament de líquids amb partícules, que seria aplicable, per exemple, en processos d’impressió. La particularitat d’estudiar-ho en microgravetat fa que els resultats siguin extrapolables a un possible ús fora de la Terra (a l’Estació Espacial Internacional, per exemple).

Sempre impressores… Per què et criden l’atenció?

El nostre món no s’entén sense la impressió. Històricament, ha estat la base de la transmissió d’idees mitjançant llibres, revistes, documents… Ara mateix, la impressió abraça l’etiquetatge i codificació de productes, la impressió de circuits electrònics o el disseny gràfic de gran format (fins i tot sobre materials ceràmics o tèxtils). Les aplicacions futures ja es comencen a veure en la impressió 3D o la impressió de teixits vius per a aplicacions biomèdiques. Crec que és una tècnica molt versàtil que continuarà sent rellevant per a la indústria durant les pròximes dècades.

Tot i així, també has estudiat els fluits en l’àmbit de la salut, oi?

Sí, també he treballat en altres línies de recerca durant el doctorat. Per exemple, en la producció de micropartícules d’un polímer que s’anomena PDMS per imitar els glòbuls vermells. L’aplicació final d’aquestes partícules és fabricar substituts de la sang, que ajudarien molt per a la recerca en aquest camp. És una línia que m’agrada especialment perquè té una aplicació molt directa en l’àmbit de la salut humana.